L’increment sostingut de les temperatures extremes durant l’estiu ha transformat la calor d’una mera molèstia a un risc laboral prioritari. Per donar resposta a aquesta nova realitat climàtica, la legislació espanyola n’ha endurit les exigències. 

El Reial decret llei 4/2023, que modifica l’històric RD 486/1997 sobre llocs de treball, estableix obligacions ineludibles per protegir les persones treballadores davant de fenòmens meteorològics adversos, marcant les pautes obligatòries per als sectors més exposats.

A continuació, desglossem l’aplicació de la normativa vigent a tres escenaris crítics:

1. Treballs a l’aire lliure: El dictat de l’AEMET

Per a qualsevol activitat a la intempèrie, l’avaluació de riscos ha de contemplar expressament l’estrès tèrmic, tenint en compte tant la temperatura com les característiques de la tasca i del treballador. La gran novetat normativa és la vinculació directa de la prevenció a les alertes de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). 

Quan s’emeten avisos de nivell taronja o vermell, les empreses estan obligades a adoptar mesures preventives extraordinàries de caràcter organitzatiu. Això implica reduir o modificar la jornada laboral, programar descansos freqüents en àrees ombrejades i, si el risc no es pot mitigar mitjançant altres mesures, prohibir el desenvolupament de determinades tasques en les hores de més insolació. Proporcionar aigua fresca i instruir la plantilla sobre els símptomes del cop de calor són mesures bàsiques i innegociables. 

2. Obres de construcció: Planificació i aclimatació

La construcció és el sector amb més sinistralitat vinculada a la calor. En aquest àmbit, la convergència del RD 1627/1997 i la nova normativa exigeix una rigorosa planificació preventiva.

És preceptiu reorganitzar els processos productius per executar els treballs de més exigència física (com encofrats, ferralla o càrregues manuals) a primera hora del matí. Així mateix, la normativa subratlla la necessitat d’implementar protocols d’aclimatació progressiva (de 7 a 14 dies) per a les noves incorporacions o després de períodes de vacances. L’ús d’Equips de Protecció Individual (EPIs) s’ha d’adaptar obligatòriament: cal proveir roba transpirable, cascos amb protecció solar, ulleres i cremes d’alta protecció (SPF ≥ 30), garantint punts continus d’hidratació a l’obra.

3. Hostaleria: El doble front tèrmic

El sector HORECA enfronta un repte dual a l’estiu. D’una banda, a interiors (com cuines industrials i menjadors), el RD 486/1997 estipula que les zones de treballs lleugers s’han de mantenir entre 14 ºC i 25 ºC, i els treballs sedentaris entre 17 ºC i 27 ºC. Això exigeix mantenir sistemes de climatització i ventilació eficients per dissipar la intensa calor dels fogons.

D’altra banda, el servei a terrasses exteriors queda plenament subjecte al RDL 4/2023. Davant d’alertes meteorològiques, les empreses hostaleres han de planificar rotacions constants perquè el personal de terrassa no pateixi exposicions ininterrompudes al sol directe, flexibilitzar la uniformitat (colors clars i teixits lleugers) i establir pauses de recuperació a zones climatitzades interiors durant els pics d’alerta tèrmica.

Complir aquesta normativa no és només evitar paralitzacions o sancions de la Inspecció de Treball, sinó garantir el dret fonamental a la salut. Anticipar aquestes mesures al pla de prevenció és l’única via tècnica i legal per afrontar el període estival amb garanties.